La seu actual del Parlament de Catalunya, situat a Barcelona, és un edifici amb una arquitectura imponent i amb una història convulsa que es remunta al segle XVIII, quan va ser construït com a arsenal militar de la repressiva Ciutadella. Les funcions parlamentàries les va adquirir amb l'adveniment de la democràcia i la recuperació de les llibertats.

De l'antiga Ciutadella que Felip V va fer construir per controlar Barcelona, se'n conserven tres edificis: el palau del governador, ara un centre d'ensenyament; la capella, edifici que actualment és una parròquia militar; i l'arsenal, seu del Parlament de Catalunya. L'arquitectura d'aquest edifici manté l'aire que li va donar l'enginyer militar Próspero de Verboom, entre el 1716 i el 1748. Un aire robust i imponent que li atorguen les dues plantes i golfes disposades en forma de creu, enmig de la qual s'hi alça la cúpula. La planta de creu permet, tanmateix, l'obertura de quatre patis interiors. Tot plegat és acabat amb pedra de Montjuïc i rajola vermella i decorat amb bustos de personatges relacionats amb l'art català. Pertanyen a l'ampliació que se'n va fer a principis del segle XX, quan l'edifici es va convertir en Museu Municipal d'Art, després d'un intent fracassat d'instaurar-lo com a palau reial.

Finalment, el 1932, l'Ajuntament de Barcelona va cedir-lo per què s'hi instal·lés el Parlament de Catalunya, funció que va recuperar després dels més de quaranta anys de dictadura, un cop la democràcia va tornar a donar sentit a aquest elegant espai d'història. Efectivament, l'abril de 1980, el Palau va acollir la primera legislatura del Parlament autonòmic restablert.